3 · Jardins de Vivers

Els Jardins de Vivers o del Real es troben entre el Museu Sant Piu V i l’inici de l’avinguda Blasco Ibáñez. Actualment són un parc públic, però antigament eren els jardins que envoltaven el palau d’esplai dels Reis taifes de València durant l’època musulmana de la ciutat. El palau fou construït per Abd Al-Aziz al Segle XI i llavors s’anomenava Rahal. L’hort de Vivel era el nom que rebien aquell terrenys tan fèrtils, abrigats per aigua, on es va edificar la residència. El segon nom, del Real, fa referència al Palau Real en el que es transformà l’Almúnia a partir del segle XIV.

El Palau desaparegué a causa de la guerra en 1810 però he descobert que l’interès per part de la ciutat per millorar i cuidar els jardins només ha crescut des d’aleshores. S’han fet parterres, s’ha senyalitzat el perímetre amb una tanca de ferro forjat i tot per convertir el parc en un espai on la gent puga gaudir de la natura. I, per suposat, una de les coses que més l’han pogut embellir és la col·locació de gran quantitat d’estàtues commemoratives, que he visitat des de la meua faceta com a historiador de l’art. Les que preferisc són aquelles que representen a quatre deesses de la mitologia clàssica: Apol·lo, Venus, Diana i Cronos, esculpides per Jacobo Ponazanelli.