7 · El Palau de la Música

Una cosa emblemàtica per a una ciutat pot ser un monument, un edifici, una construcció al cap i a la fi, però jo he aprés que també pot ser un moviment cultural del que participe tota una comunitat. Així succeïx amb la música a València, un element que es troba en el ADN de les persones que viuen ací.

Quasi cada poblet valencià compta amb una banda de música. Estes no sols estan formades pel grup humà que dóna vida a les partitures sinó també pels que aprenen, ensenyen i gaudixen d’una afició molt arrelada en esta societat. Si alguna cosa puc destacar del poble valencià, és el seu amor per la música, en totes les seues manifestacions.

Alguns dels músics valencians més importants de la història són Joaquín Rodrigo, de qui l’obra més coneguda segurament siga el ‘Concert d’Aranjuez’; Eduardo López Chávarri, amb les seues ‘Aquarel·les valencianes’ o Manuel Palau, compositor de ‘Sonatina Valenciana’. En acostar-me un poquet més a l’actualitat, m’he trobat, entre molts d’altres, amb grans grups com Al Tall, Obrint Pas , la Gossa Sorda, Bajoqueta Rock, Svaters, Soul Atac, Arthur Caravan, Orxata Sound System, els inclassificables Maedeus o els cantautors Raimon, Ovidi Montllor o Miquel Gil.

Hi ha molts edificis que exemplifiquen l’amor dels valencians pels acords musicals, però jo m’he centrat en el Palau de la Música, un autèntic temple, construït en 1987 per a delit de tots els melòmans. De la seua arquitectura, els entesos destaquen la fantàstica acústica i per a mi, que només sóc un aficionat, em resulta fascinant poder escoltar un concert mentre observe les estreles gràcies a la seua volta envidrada.