6 · El Micalet

Hui he pogut parar-me a observar la Plaça de la Mare de Déu amb tota tranquil·litat. És un dels llocs més emblemàtics de València. Des de la font del Túria, que consta d’una figura masculina que representa al·legòricament al riu, un aprecia tres dels edificis més importants de la ciutat: la catedral de Santa Maria, la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i el Palau de la Generalitat, i tot això des d’eixa plaça que està acostumada a viure esdeveniments històrics d’alçària, perquè en el seu moment, ja va constituir l’antic fòrum romà.

La visita pel centre de València m’ha portat també a pujar dalt del Micalet, que poques vegades se sentirà donar-li un nom tan familiar a un monument amb tantes connotacions històriques i religioses. He esbrinat que el nom de l’edifici procedix de la gran campana encarregada de donar les hores, que va ser batejada el dia de Sant Miquel. La Torre del Micalet, que va començar a construir-se en 1381 de la mà d’Andreu Julià, té una alçària de 53 metres fins a la seua terrassa.

Des d’allí es divisen, amb una perspectiva magnífica, altres monuments que caracteritzen a la ciutat de València com són la torre de Santa Catalina o les tradicionals orxateries que rodegen la Plaça de la Reina. També els edificis més moderns que formen el conjunt de la Ciutat de les Arts i de les Ciències i, encara que la meua miopia m’ho ha impedit, molts m’han assegurat que fins allí també s’aguaita un trosset de Mediterrani.