1 · Ciutat Vella

Ciutat Vella és un dels districtes més antics de la ciutat de València. De fet, a nivell administratiu, rep el número 1. La ubiquem al centre i els seus límits vénen marcats per l’antiga muralla del segle XV i pel propi llit del riu Túria. És el que coneguem com el casc històric.

Dins de Ciutat Vella trobem el Portal de la Valldigna, al barri del Carme, des de l’any 1.400. La seua missió era la de separar la zona cristiana de la ciutat de la musulmana. Esta porta, en la seua part superior, té forma d’arc de mig punt de carreus de pedra. Al costat del portal, en el seu moment, es va ubicar la primera impremta que va conèixer la Península Ibèrica. El primer llibre imprès, per cert, escrit en valencià, fou ‘Trobes en Llaors de la Verge Maria’.

Un poc més enllà del portal, esperen les Torres de Serrans, una de les dotze portes de les que s’enorgullia la muralla de la ciutat. La seua construcció és obra del mestre Pere Balaguer i finalitzà el 1398. Les Torres són visitables, gràcies a la impressionant escalinata de pedra de dóna accés a la part més alta.

Aquest monument dóna peu a la cèlebre frase: Quedar-se a la lluna de València.

A poqueta nit, estes Torres, porta d’accés nord a la ciutat, es tancaven, i els viatgers que arribaven després de l’hora de tancament havien de quedar-se fora, i passar la nit al ras, amb la lluna. Es quedaven, doncs, a la lluna de València. L’essència d’este fet perdura fins els nostres dies, i quan algú es despista, podem dir que s’ha quedat a la lluna de València.