Dia 6 · Sorolls de la ciutat

Benvolgut diari:

Hui he viscut una cosa nova que mai no havia fet amb una xica, una cosa inimaginable i… fins i tot, perillosa.

Tot ha començat perquè el meu bon amic Vicent m’ha deixat tirat com a un gos que deixa tirada una punta de cigarret que està dins d’un mocador usat. No m’importa, perquè jo sóc capaç de gravar a soles el meu documental i no li necessite per a res. De fet, he pensat a donar-li un enfocament nou, més transgressor i avantguardista. Ja s’acordarà ja, el dia que em veja arreplegant l’Oscar a millor documental, el dia que pose en Playboy rodejat de conilletes, el dia que cante ‘Happy Birthday’ a Obama… i quan facen una pel·lícula sobre la meua vida, el seu personatge l’interpretarà un mona vestida de botons, un mona malvada.

Però bé, que l’important és que he conegut una xica que estava bogeta pels meus ossos perquè, en fi, el normal, li he salvat de la mort. Ha usat eixe eufemisme d’anar a prendre un café per a indicar-me que volia gitar-se amb mi, però, com m’he negat contundentement, al final li he acompanyat a votar a les eleccions de rector de la Universitat.

I com viuen els valencians la democràcia!, es nota que els importa molt, sí. Hi ha hagut un problema i tots s’han posat a cridar i alguna vena del coll s’ha unflat fins a convertir-se en la cara de Chuck Norris. Espere que Vicent no em deixe sol mai més.

cURL failed


Deja tu comentario