Dia 8 · Fins ací arribà la riuà

Benvolgut diari:

En 1957, quatre valencians amb espardenyes van ser arrossegats per les aigües d’un riu que s’havia desbordat. Van arribar fins una illa perduda on hi havien unes bases secretes d’eixes de fer experiments xungos que te cagues i un fum negre amb una mala llet impressionant. Este serà l’argument de la pel·lícula que em farà ric i famós, ho pressentisc!

El meu atac d’inspiració no ha vingut del no-res, és que hui hem estat Vicent i jo gravant sobre la riuà de València. He de recordar no clavar-me mai amb un valencià perquè són de témer. Van agafar el riu que s’havia desbordat i el van enviar a prendre per cul de la ciutat, així, amb truites i tot. Hem estat passejant per on abans estava el riu i he viscut una experiència traumàtica a mans d’un tobogan gegant. No sé què ha sigut pitjor, el colp en el cap que m’ha impedit veure el color roig durant un estona o les rialles dels xiquets assenyalant l’orina en els meus pantalons.

Com que el dia ha sigut d’allò més complet, també he estat jugant al futbol amb uns col·legues nous que són molt esportistes. Però un parell d’hores després, quan per fi havia aconseguit que em passaren per primera vegada el baló, arriba la policia i res… que m’han detingut una altra vegada. Demanaré que li posen el meu nom a la cel·la o alguna cosa, que un ja té caché.

cURL failed


Deja tu comentario