Dia 4 · El cinqué genet de l’apocalipsi

Benvolgut diari:

Vicent sempre diu que en compte d’ungles, als peus tinc escopinyes. Potser siga una connexió fisiològica amb la pesca la que m’ha dut hui a visitar el barri mariner de València: el Cabanyal. Encara que de mariner només li queden els caps de les gambes que la gent tira als descampats. El Cabanyal m’ha agradat molt perquè és un poc com jo: un ànima bella i somniadora, però una façana trencada i amb mocs a les parets, maleïda sinusitis!

També he estat a la Casa de Blasco Ibàñez, que és un autor valencià molt important a qui la gent no coneix en absolut. Allà he deixat la meua empremta que, per una vegada, no ha sigut en forma de cascada de pixums. Però poc dura l’alegria a casa del bostonià perquè resulta que el que creia un homenatge s’ha convertit en un atac al patrimoni. La vida et torna el que li dones, o això deia el meu amic apuntador de sementals, així que jo també he rebut un atac, això sí, en forma de rajola que, com era modernista, fins i tot m’ha fet un poc d’il·lusió.

cURL failed


Deja tu comentario