Dia 3 · Clavar-se en un jardí

Benvolgut diari:

Love is in Viveros, everywhere you look around… Hui m’he transformat en un xiquet per a després convertir-me en un home, per a després fer-ho en delinqüent, i acabar sent innocent. Sí, així és la meua vida, què hem de fer? Si una boca et diu “et pose una altra cervesa” mentre uns ulls et criden “fes-me teua baix esta contaminació lumínica”, qui sóc jo per oposar-me als designis de Cupido?

Vicent i jo estàvem en Vivers, gravant uns plans, unes explicacions… I de sobte, pam!, ha aparegut la que fou, és i serà la dona dels meus somnis. Laura, en els meus records tenies una 110, però retrobar-te ha sigut la cosa més meravellosa del món, tot i la 90. Allà em trobava jo, sentint-me una criatura (de pit) una altra vegada quan la responsabilitat de tindre una família m’ha atracat de colp. M’he sentit un heroi d’eixes telenovel·les que jure mai veig: Lluny de la seua llar, ha deixat arrere éssers que l’estimen i el necessiten però ell… no ho sabia!

I què bonics han quedat els calabossos de la ciutat de la Justícia…

cURL failed


Deja tu comentario