Dia 2 · Espècies protegides

Benvolgut diari:

Com tinc una sensibilitat tremenda, i no estic parlant només de les meues genives, hui estava disposat a quedar-me en autèntic èxtasi observant els paradisos naturals que envolten la ciutat de València: l’Albufera i El Saler. I no entenc com una cosa que havia d’eixir tan bé, ha acabat tan malament. Sempre he sentit dir que, quan la gent munta en un cotxe, es torna violenta, però no n’estic d’acord. És més bé quan es despulla. Córrer, genitals en l’aire, es veu que afecta el cervell, això o és que xafen descalços alguna punxa, vés a saber.

El meu documental m’està obligant, sense pretendre-ho, a enfrontar-me amb la més cruel realitat. Déu, què em vols, Déu? Jo que sóc capaç d’estimar una serp, de ser el seu amic més fidel, he d’acceptar que sóc un perill amb ulleres? Fins i tot una dolça fruita rica en vitamina C es pot convertir en l’arma més mortífera i letal a les meues mans. Seran eixes pel·lícules de Bruce Lee que tant m’agradaven? Be cítric, my friend.

cURL failed


Deja tu comentario