Dia 1 · A la lluna de València

Benvolgut diari:

Què emocionant és complir somnis. Hui he arribat a València, cosa que, com m’han ensenyat ací, me llena de orgullo y satisfacción. Fa uns anys vaig estar en terres valencianes estudiant (hehe, bé, tant com un universitari becat pot estudiar en esta ciutat), i me n’aní amb la promesa de tornar per a gravar un documental sobre l’art, la història i tot allò que em va fascinar de la ciutat.
He arribat en AVE, que és un tren que va molt ràpid, tant que ni m’he pogut adormir sobre el meu veí de viatge. A l’estació he perdut la maleta, un xiquet m’ha vomitat i ara porte l’uniforme taronja del València CF, crec que brilla en l’obscuritat. Un bon bateig, no? Sobretot per l’estampat de farinetes infantils.

Fora m’esperava Vicent, el meu gran amic valencià. Ell em farà d’operador de càmera al documental. Vicent és molt bonic i m’ajuda molt. Em va ensenyar a parlar valencià. Si a vegades no m’ajudara tant, no passaria res. Hem discutit un poc. Jo no volia, però ell m’ha obligat a traure el meu caràcter. Sóc una fera, em torne boig. He eixit en l’Informatiu i he passat la nit a la lluna de València… Ha sigut un dia estrany. Segur que a partir d’ara tot anirà molt bé.

cURL failed


Deja tu comentario